No es de pobres acaudalados tener su propia moneda. En un mundo “diferente” entre bellotas y florecillas verdes puedes encontrarlas, acompañada de buena música, eso sí!

En fin el mejor concierto de mi vida sin duda, por la música y por todo. Eso sí aquello fué “cañas y barro”

No se si heu tingut mai eixa sensació, en la que de un moment a l’altre t’agradaria tornar enrere, no una estoneta, sino un munt d’anys, com quan eres menudet, diguem que quan anàvem a primaria o a la guarderia i que a la mínima, les mares prenien la decisió de que et quedares en casa per a que després no es complicara la cosa.

Avui en dia la gent no te cor, ara a els xiquets els envien a casa els de la guarderia o del cole, i en la feina doncs ja no te dic, ja pots posar-te a plorar (per el constipat clar) o fer cara de megacongestionat, que no te diu ningú allò de…si te trobes mal vesten cap a casa, suposo que hi ha gent per a tot, gent més o menys sufridora que li dic jo (la majoria no valdrien per al programa del 1,2,3, ja que quan arronsen el nas per a pegar el primer estornut, ja prenen la decisió de marchar cap a casa)

Suposo que tant ara, com tota la vida, no es que jo haja sigut molt dormidora, però em fa falta tindre al dia el acumulator de hores de dormir, manies que te una.

Tindré que pegar-li al viksvaporup a vore si m’espavile un poquet ;-p

PS_d’on trauen a tots els frikis que ixen en els programes de la tele????

Tindria que estar treballant, tindria que estar estudiant, o al menys intentar-ho, però esta vesprada he rescatat extremo, be més exactament Minoria Absoluta, mmm no se qui tindrà la culpa, no vull mirar a ningú.

Quan he ixit de treballar he decidit no tornar, en ves d’estar aci tancada preferiria estar olorant el salobre a la vora de la mar, però per molt que ho intente no ho aconseguix, després de fer un poc de desesperate housewife, he decidit posar-me amb la uji, eixa gran desconeguda o era coneguda? total que no hi ha res millor que començar a buscar  la motxila de la uji amb la vista i trobar-te amb la motxila del portàtil, continuar investigant, fins al final caure en que la motxila la tens en front de casa dins del cotxe…penses tinc que baixar a per ella, però la música t’impedeix ixir en este moment, t’envolta i et fa pensar en una cervesa, en un poc de fum i en un so que ben be no saps d’on ix, però que saps on et du, i si decideixes mesclar extremo en nirvana, ja no vos conte el que pase…

Vaig vore ahir el videoclip, i no me n’he pogut estar, si juntes dos coses bones encara n’ix una millor, de Gossos (aquests xics de Manresa) es del grup que mes cd’s m’he comprat, desde fa uns anys els he deixat abandonats, però al descobrir aquest videoclip m’he donat compte de que cada vegada han anat a més, i que dir del company d’excepció de Dani Macaco…sense paraules.

Suposo que a mi també m’entren ganes de còrrer…

Hace mucho que no escribo, supongo que he estado dando demasiadas vueltas a las cosas en mi cabeza, hay veces en esta vida en las que te toca tomar decisiones, algunas de ellas cuestan más que otras, unas van acompañadas de alguna lágrima, otras en cambio las tomas con la esperanza de dar un giro, de cambiar todo lo que te rodea, de cambiarte a ti misma.

Las lágrimas quedaron atrás hace tiempo, decidida, cabezona ahora mismo quien sabe,  de momento una fecha en mente, una mudanza entre manos, un cambio de aires, a la aventura, ahora puedo aventurarme dependo de mi misma, a lo mejor no podré más adelante y no tendré más que aguantar y esperar. Estoy loca! he oido alguna vez ese comentario, dicen que hay quien mataría por mi trabajo (yo creo que acabaría muerto con él), pero a veces hay que anteponer la vida de uno mismo al trabajo, en estos momentos necesito vivir…

PD: las lágrimas tan sólo volverán de nuevo el 22 del 11 escuchando a Ismael Serrano, estoy escuchando el disco y recordándote, me acompañaste al exámen de las opos para venir a trabajar aquí arriba y ahora decido abandonar, pero no olvidarte.

Ahir vaig anar al concert de Fito, hores abans del concert, si voleu que vos diga la veritat, no en tenia moltes ganes de anar. Vaig arribar justet, va ser entrar natros i començar el concert. Hi havia hagut un accident en la carretera que va desde Les Coves a Albocasser, i un amable G.Civil, em va dir les rutes alternatives, i clar vaig estar pensant ruta A) o B) la b era la recomanada però tenia que fer uns 50 km més, i cabuda de mi se va decantar per la A) Les Coves-Tírig-Albocasser, deu meu!! quines carreteres! lo del eje de carretera no saben lo que es, i quan veia alguna senyal de se pot adelantar m’agafava la risa, en la segona carretera el cotxe que duia davant em va deixar adelantar, no se si es perque seu volia prendre en mes calma o simplement van parar per a renovar els jugos gàstrics

Lo mes al·lucinant del concert, la puntualitat anglesa de començament del concert, això no ho havia viscut mai. Dues hores de concert, que em van passar volant, n’haguera volgut mes i mes, be jo i les prop 10.000 persones que ens trobaven allí.

En Fito ens va guardar un parell de sorpresetes, una d’elles era la gravació d’un videoclip per al pròxim disc d’en Ariel Rot. Tots els que estaven allí no ens ho podíem creure el 2×1.

Espero poder tornar a vore’l prompte, i tornar a reviure records escoltant les seves cançons

Me equivocaría otra vez by Fito

De tant en tant els records invadeixen el meu cap…

amo tanto la vida~Ismael Serrano

Era una cosa que volia fer fa temps, anar a un concert de Fito, les altres vegades per unes coses o altres no havia pogut acudir a vorel, i be açò si que era una cosa de les que volia fer, talque com posar-me el piercing, però suposo que son desitjos del passat.

Tindre l’entrada a les mans, em fa somriure, inclús soltar una petita llagrimeta, la veritat es que em va alegrar molt. Ja vos contaré que tal ha anat la cosa el 14 de juliol

OBRINT PAS, sempre anireeem OBRINT PAS…no estàs sol, no tingues por, mai ningú embrutarà el teu cos, cap agressió sense resposta, cap agressió sense resposta…

Ahir vaig anar de concert, la veritat es que feia temps que en el poble no duien un concert en substància i després de llegir els concerts que duen enguany, m’alegre de no estar empadronada en ell. Que dir-vos del concert, que el grup, ho va donar-ho tot, i que va ser un poc lamentable l’escassa afluència de gent. La desinformació que ens envolta, natros ens vam enterar de xiripa, però no obstant, m’alegre d’haver format part d’aquell miniconcert. Lo mes graciós de tot es el fet de que mentre estaven gravant l’últim disc vaig coincidir en ells en un parell d’ocasions per Morella, el disc el varen gravar en Cinctorres, però clar una es tant despistada per a les cares, que no va caure en el seu moment jeje.

Lo mes lamentable del concert, va ser la confirmació de lo que molts pensavem, era un acte polític, en un dels viatges que vam fer a la barra vam poder vore a tot el cartell polític del bloc reunit en la meitat de la pista, tanmateix, mentres estavem disfrutant del concert, en un parell d’ocasions ens va abellir anar a votar damunt d’algun polític, o acobidar-los per a fer la seva roba un poquet mes grunge. Mentres s’encarregaven de fer d’oteadors de votants.

En fi, musicalment parlant, ojalà fora mes habitual la campanya política. I poguesem disfrutar de grups que realment hi valen la pena.

Tiene razón servidora últimamente lo relaciono todo con la música, supongo que es porque hacía mucho tiempo que no era capaz de sentir lo que me transmitían las letras de las canciones, tan sólo escuchaba una melodía en el fondo de mi cerebro…