bautizo? Julio 13, 2008

No se porque tenemos la santa manía de llamar a todas las cosas por su nombre, no podemos estarnos sin bautizar las cosas. La semana que viene tendré un nuevo miembro en la familia, un portàtil nuevo este está en fase electroshock, supongo que de no ser yo su dueña ya no lo hubieran arrancado.

A un poni le puedes llamar Poni, y a un portátil como le llamo a un portátil, llamarle portátil queda un poco soseras, tendré que buscar algun nombre un poco más complicado ya que me he planteado terminar con la saga de sus hermanos. Se están convirtiendo en una gran familia y cuando “les llamas” entre ellos mismos se confunden.

Recuerdo que al primer ordenador tardé unos meses en bautizarlo no lo tenía nada claro y el resto pues ha ido creciendo la familia. Este no se que será…pero perfectamente podria ser una Sargantana, o un skatxill o…o…Cantimplora (tb mola ese nombre )

PD: hoy lo he vistooooooooo

PD2: porque no se tiene tanta ilusión por las cosas cuando no tienes más remedio que comprártelas y no lo haces por capricho o porqué te apetezca realmente?

Out Julio 7, 2008

A veces me pillan en fuera de juego, en un traspies. Estoy pero no estoy…pero bueno con esas pequeñas cosas se pasa mejor el día.

Tenemos en el trabajo un cartel de CIERREN QUE SE ESCAPA EL FRESCO, en la puerta de la entrada, y hoy ha venido “el fresco” a decirme puedes quitar el cartel que no me escaparé! a lo que me he aguantado la risa y le he dicho no me preocupa preguntale a tal jeje. Si es que lo que no se le ocurra a él…

Cada vez hay más “joputa” /en modo cariñoso, suelto…

nostàlgia Junio 11, 2008

Suposo que amb l’edat recordem coses de quan erem menuts, algunes les tenim guardades dins del nostre cap, les altres s’encarrega la gent de recordar-les. Suposo que sempre m’ha encantat fer el bèstia, ni que siga un poquet, l’altre dia recordavem com va ser la nostra primera anada a un buffet lliure–self-service, llavors no era com ara que hi ha un xinés buffet lliure en cada racó, llavors allò era una festa!!! (fiuuuuuuuuuuu)

A mi mai m’ha agradat menjar per a que negar-ho, a dia d’avui si em pregunten quin es el meu plat preferit no se que contestar, simplement hi ha que notrir-se.

Aquell dia en el buffet va ser especial, llavors tan sols es menjaven gelats en l’estiu, no tenia res a vore amb ara que ne hi han tot l’any, hi havia un congelador tot ple de “vasitos” i clar per molt que ho intentarem, els que ens agradaven es trobaven al fons, fent puntetes intentar arribar era impossible. Així va aparèixer el métode grua-retro-escavadora, ja vos podeu imaginar a la meua “miniyo” agafada per els peus regirant dins d’aquell congelador, aquell dia era la reina, qui sap si la persona més feliç del mon…

finito Mayo 14, 2008

Reconec que sòc una “desapegà” que de tant en tant no tinc coret, suposo que estic acostumada a tirar cap endavant i a deixar coses enrere, a canviar d’aires i tornar a començar de nou.

Reconec que tinc certa facilitat a desfer-me del sentiment de culpa, suposo que abans el tenia descompensat. Però avui ha sigut diferent, sempre que he deixat enrere una feina no he tingut pena, ben be tot al contrari, avui en dia quan vec alguns companys de la meua primera feina m’alegre per a que negar-ho suposo que el fet de que els conega de tants d’anys també te molt a vore, son com de la familia. Este matí quan he anat a la feina, he pensat és un dia més, i ho ha sigut fins l’hora d’esmorzar quan un company de feina s’ha despedit de mi, llavors m’ha vingut un poc de pena, no se no es que l’home siga molt simpàtic per a que negar-ho, però suposo que el fet que siga mes major, inconscientment m’ha fet pensar en un sentiment més com de avi-neta

Ara tinc que tornar un altre dia a esmorzar per a  no perdre totes les bacteries que ingerim dia a dia en el bar de diputació, sino el meu cos perdrà totes les defenses

en ocasiones… Mayo 13, 2008

Ultimament, no se ben bé per què, m’està venint al cap imatges de la lina morgan, si com ho sentiu, suposo que en el dia a dia em trobo massa gent que sería capaç de participar en el “timo de la estampita” sense cap necesitat d’actuar. (ondia parlant de la lina, m’acabe de vindre al cap la imatge de totes les cortines, mantel i roba de lunars, quanta merda que tinc almacenada en el disc dur del meu cervell, tindré que formatejar-lo)

un díeta, tan sols un díeta…

monodosis Mayo 12, 2008

Li agradava sentir el soroll de la cafetera a primeres hores del matí, aquella explosió de vapor aconseguía transportar-la fins l’altra part de l’edifici fastuós amb pareds amples, sempre es preguntava el mateix com podia sentir la cafetera en lo lluny que la tenía, qui sap si tan sols era fruit de la seva imaginació, els matins que estava sola la sentía i la transportava, en canvi d’altres ben be podia pensar que no hi havia cap activitat en la resta de l’edifici.

Aquest matí no havia sigut com els altres, sempre solia sentar-se en el mateix lloc al costat d’una columna, sempre estaven els mateixos però avui era tot diferent…seguda en la distància apartada dels demés, mentres notava el café calent, no hi havia manera de que es refredara sentint els aromes, tampoc es que fora gran cosa però es podia digerir…mentres jugava amb la cullereta s’ha adonat que era el seu antepenúltim café, qui sap si l’últim…Simplement em quedaven dos cafés més…

curiositats Mayo 9, 2008

Suposo que hi han coses que diuen molt de la persona, normalment per raons de feina basicament, em toque canviar de tant en tant el password del meu usuari, no es que siga un hacha o una d’estral per a estes coses, però n’he tingut algunes de gracioses, recorde que en l’anterior feina un compi i jo ens picavem a vore quina era “mas molona”, ell es va quedar en Atormentado mentres jo en les meues vaig arribar a incloure en la més arriscada de totes després de una nit de lujuria gastronòmica tan sols m’enrecordava del “allioli” el problema es quan l’informàtic te la demane per telèfon per a reconfigurar-te alguna cosa, sempre estàs desitjant que te diga posa el paswd, però de tant en tant…pasa el que pasa, menys mal que la que tinc ara després d’haver pasat un estiu “undersun”, es més normaleta, suposo que si fan un anàlisis de les meues contrasenyes, arribaran a la conclusió de que tinc alma de peó de obra.

Currante-allioli-undersun= peó de l’obra jeje

A vore per on em decante per a posar la pròxima

A tea without milk Abril 30, 2008

Fa dies que no escric, no se si es degut a això o que, però he anat a validar-me i no recordava ni quin era el meu usuari ni el meu password menys mal que tan sols ha sigut un moment. Clar tant frikar-me en la distància es el que te.

El viatge a Londres ha sigut raro, no m’he fet cap té! això si he begut mes suc de poma que en tota la meua vida, serà perquè no n’havia begut mai. Ara estic traent tot el que m’he dut del poble de la Queen, es a dir el constipat clar anant sense jaqueta (per raons ajenes a mi) es lo que te.

No vaig vore ni a la Camila ni al Charles en primera persona, qui sap si en segona en Londres com sempre em quedo amb un parell de coses, amb Picadilly m’haguera agradat visitar-lo de nou per la nit però les cames ja no em responien i estavem un poc alluntet i amb el fet de que allí la gent va cadasqún al seu rotllo, cosa que m’haguera agradat a mi fer, per a que negar-ho.

Mmm vos puc dir que en Londres hi ha algo més que esquirols, per si pareix que no 0_0

nevermind Abril 22, 2008

Tindria que estar treballant, tindria que estar estudiant, o al menys intentar-ho, però esta vesprada he rescatat extremo, be més exactament Minoria Absoluta, mmm no se qui tindrà la culpa, no vull mirar a ningú.

Quan he ixit de treballar he decidit no tornar, en ves d’estar aci tancada preferiria estar olorant el salobre a la vora de la mar, però per molt que ho intente no ho aconseguix, després de fer un poc de desesperate housewife, he decidit posar-me amb la uji, eixa gran desconeguda o era coneguda? total que no hi ha res millor que començar a buscar  la motxila de la uji amb la vista i trobar-te amb la motxila del portàtil, continuar investigant, fins al final caure en que la motxila la tens en front de casa dins del cotxe…penses tinc que baixar a per ella, però la música t’impedeix ixir en este moment, t’envolta i et fa pensar en una cervesa, en un poc de fum i en un so que ben be no saps d’on ix, però que saps on et du, i si decideixes mesclar extremo en nirvana, ja no vos conte el que pase…

sep Abril 18, 2008

De vegades em pase alguna volada per el cap, em solia posar una temporada pesada repetint fins a la sacietat vull açò vull açò i al final suposo que abatida per el cansament acabava cedint, deixant les coses pasar.

Ultimament no se per quina raó estic recuperant les coses que fa uns anys vaig deixar pendents, primer va ser el piercing i ahir els patins, els crits de ma mare dient-me però a tu no se te’n van eixes idees mai del cap, quina volà t’ha pillat ara…però que voleu que vos diga, encara escolte extremo com fa 14 anys…pq no puc tindre els mateixos somnis i necessitats d’abans…això em fa vore que o be estava molt adelantada per al meu temps, psicològicament parlant, pq encara li trobe sentit a les seves lletres o que la meua vida continue igual que sempre encara no es una “bulería” y encara no li he preguntat a “cap margarita si diu si o no”  o simplement “no es que me emocione otro amanecer”

Qui sap “si yo estoy medio loca también” en ganes de riure en ganes de oblidar les penes, en ganes de caure i alçar-me en un gran somriure en la cara i tornar-hi.

 

PS: sòc un poc extraterrestre