Pare jo on vaig nàixer? I això ara que importe, el que importe es que estem ací. Pare jo on vaig nàixer? El seu pare no sabia on mirar ja no sabia que contar-li quan era més menudeta qualsevol excusa li valia, podía convencer-la facilment en anar a prendre 4 olives en la taberna del Curro, però ara cada vegada que sentía la pregunta se li eriçava tota la pell per dins. Quan va prendre la decisió d’acollir a Maria no recordava el que li havia passat per el cap, tan sols recordava aquells plors que el van invaïr, passava mes gent aquell dia per el carrer però tots tiraven endavant pareixia que ningú els sentiguera, en Josep coneixía als seus pares i va pensar en endinaçar-se cap a dins, per a preguntar que li passava, l’estança estaba buida tan sols estava ella en el cabasset, després de mirar en tota casa, se’ls va trovar en el pati tots dos jacien morts. Va agafar a la menuda i se la va endur cap a casa, ell i la seva dona la cuidarien, ara amb el pas del temps es donava compte que aquella que consideravaa com sa filla no apareixia en cap registre com a tal, ell no era un home de papers, i en estos moments es mirà trista a la seua dona mentres preparava el sopar en la cuina, tenia por que fugira corrents. Però de repent quan estava a punt de contar-li la veritat, va sentir a la seva dona com deia va Maria que el pare està cansat, ajudam a posar la taula…
PD: moltes vegades he pensat en açò, suposo que quan la guerra civil es degueren donar molts casos com aquest, llavors no hi havia tanta burocràcia com ara. Tot açò ho he rememorat amb el fet de tràfic de nens que els seus pares venen per uns euros, avui com ahir hi haura de tots els colors i es trobaran amb diferents situacions.
