Li agradava sentir el soroll de la cafetera a primeres hores del matí, aquella explosió de vapor aconseguía transportar-la fins l’altra part de l’edifici fastuós amb pareds amples, sempre es preguntava el mateix com podia sentir la cafetera en lo lluny que la tenía, qui sap si tan sols era fruit de la seva imaginació, els matins que estava sola la sentía i la transportava, en canvi d’altres ben be podia pensar que no hi havia cap activitat en la resta de l’edifici.
Aquest matí no havia sigut com els altres, sempre solia sentar-se en el mateix lloc al costat d’una columna, sempre estaven els mateixos però avui era tot diferent…seguda en la distància apartada dels demés, mentres notava el café calent, no hi havia manera de que es refredara sentint els aromes, tampoc es que fora gran cosa però es podia digerir…mentres jugava amb la cullereta s’ha adonat que era el seu antepenúltim café, qui sap si l’últim…Simplement em quedaven dos cafés més…
Beure el cafè, a glopets, deixant que l’aroma envaïsca tota la boca deixant que tots els pensaments desapareguen i concentrant-te només en el moment. Ahhh, el cafè! Quin meravellós ritual! Molt prompte el mantindrà a un altre lloc amb gent diferent. Només preguem que no siga de màquina…