De vegades em pase alguna volada per el cap, em solia posar una temporada pesada repetint fins a la sacietat vull açò vull açò i al final suposo que abatida per el cansament acabava cedint, deixant les coses pasar.
Ultimament no se per quina raó estic recuperant les coses que fa uns anys vaig deixar pendents, primer va ser el piercing i ahir els patins, els crits de ma mare dient-me però a tu no se te’n van eixes idees mai del cap, quina volà t’ha pillat ara…però que voleu que vos diga, encara escolte extremo com fa 14 anys…pq no puc tindre els mateixos somnis i necessitats d’abans…això em fa vore que o be estava molt adelantada per al meu temps, psicològicament parlant, pq encara li trobe sentit a les seves lletres o que la meua vida continue igual que sempre encara no es una “bulería” y encara no li he preguntat a “cap margarita si diu si o no” o simplement “no es que me emocione otro amanecer”
Qui sap “si yo estoy medio loca también” en ganes de riure en ganes de oblidar les penes, en ganes de caure i alçar-me en un gran somriure en la cara i tornar-hi.
PS: sòc un poc extraterrestre
Marcianito número uno llamando a marcianito número dos xDDDD (quines excuses més dolentes per a bufar-se que teniem de xicotets jejeje)
seep, qualsevol excusa era bona, ara tenint en compte que entre setmana no es pot dormir i que no se pot desaprofitar el cap de setmana, només de pensar uff si demà tinguera resaca…
Un altre canvi de foto si es que no pares
l’altra estava mes gracioseta
jejejejej… Maaaarge! Me abuuurrooooo Maaaaarge!!! xDDDD
Vaig a comentar-te algo sobre l’article, va. Vaig a inferir una cosa: A que no t’agrada anar a la pelu i escoltar les últimes xafarderies?
Nah, no li dones moltes voltes… En el fons, ens quedem igual que quan teníem 15 anys. A eixa edat ja ens haviem format una bona arrel psicològica. Només ens faltaven l’últim parell de regons. És semblant a això que ens diem moltes vegades: “Espere que amb l’edat la gent canvie” i al final te dones conter que no se canvia tant (ni la resta del món ni tu mateix).
Xé, que seriós m’ha quedat
PS: Tot açò t’ho diu un tio tant raro que no li agrada er fusbo xDDD
Joer que serio que t’ha quedat, jo que volia parlar de reivindicacions, i ara em done compte que sòc una xiqueta de 14 que viu dins “de un cuerpo que no es el mío”
PS: pues mu mal mu mal, jo que he enviat a mun pare avui a vore al vila-real al camp
Pero…¿ por qué recollons no se ven los comentarios que te dejo?
XDDDDD
¿O es que solo quieres a Manolo?
Vale, ahora sí por dejarme quedar mal XDDDDD
Mmm esto tiene una explicación respecto a la antigua localización del blog, me tocaba validarlos a mano y sólo entraba de vez en cuando, ahora este me hace el xivatazo
Que quejicaaaaaaaaaaa que eres
Ains Glo, a saber qué harías para que tus mensajes fueran siempre moderados. Maldats!
La caché, la cachéeee… jeje
Aquí a no ser que se incluyan enlaces a pàgina web se publican automáticamente (no hace falta decir-lo muy alto)
Glo me alegro de que te hayas pasado por el blog.
Macacoooooooo a les 8 i mitja i asoles en la oficina, un bon començament de dia