Esta setmana no tinc moltes ganes de gastar, be algo de tecnología si que me compraría però com resulte tant cara doncs m’aguante i m’espere, a vore si un dia d’estos plou gps o ordinadors portàtils per a jubilar este.
He anat a comprar varies coses i al final he acabat amb un llibre no se si la seva lectura serà amena, o si de cas serà un bodrio, però després de molt rebuscar i no trobar res apetecible, m’he guiat per el títol del llibre pot ser perque reflexa com em sent esta setmana…” A orillas del río piedra, me senté y lloré” de Paulo Cohelo ja se que lo millor es fugir de aquest tipus de sentiments, però aunque intente fer-me la dura aquesta setmana ha estat repleta de records, records que t’acompanyen, que et fan recordar a la gent que ja no hi es…i de repent et trobes escoltant que hi ha dèficit, que la política econòmica del govern es un bodrio, que se’n va tot a fer la mà i descobreixes una imatge en la teva ment, que ja no pensaves que la guardaves per allí i a la vegada et trobes trista i somrient, per recordar el passat, per el fet de que ja no recordava pq el 14 d’abril em posava de mala llet, mala llet pq et vaig perdre, mala llet pq no et vaig poder dir adèu. Ha plogut molt (no lo suficient per a impedir el transvassament) però sempre recordaré que pareix que fora ahir quan feiem el cabra en el institut, quan erem innocents. Quan sense voler te’n vas anar després de despedir-te de tothom tenint la ment clara de que ja se t’havia acabat el temps.
