A tea without milk Abril 30, 2008

Fa dies que no escric, no se si es degut a això o que, però he anat a validar-me i no recordava ni quin era el meu usuari ni el meu password menys mal que tan sols ha sigut un moment. Clar tant frikar-me en la distància es el que te.

El viatge a Londres ha sigut raro, no m’he fet cap té! això si he begut mes suc de poma que en tota la meua vida, serà perquè no n’havia begut mai. Ara estic traent tot el que m’he dut del poble de la Queen, es a dir el constipat clar anant sense jaqueta (per raons ajenes a mi) es lo que te.

No vaig vore ni a la Camila ni al Charles en primera persona, qui sap si en segona en Londres com sempre em quedo amb un parell de coses, amb Picadilly m’haguera agradat visitar-lo de nou per la nit però les cames ja no em responien i estavem un poc alluntet i amb el fet de que allí la gent va cadasqún al seu rotllo, cosa que m’haguera agradat a mi fer, per a que negar-ho.

Mmm vos puc dir que en Londres hi ha algo més que esquirols, per si pareix que no 0_0

nevermind Abril 22, 2008

Tindria que estar treballant, tindria que estar estudiant, o al menys intentar-ho, però esta vesprada he rescatat extremo, be més exactament Minoria Absoluta, mmm no se qui tindrà la culpa, no vull mirar a ningú.

Quan he ixit de treballar he decidit no tornar, en ves d’estar aci tancada preferiria estar olorant el salobre a la vora de la mar, però per molt que ho intente no ho aconseguix, després de fer un poc de desesperate housewife, he decidit posar-me amb la uji, eixa gran desconeguda o era coneguda? total que no hi ha res millor que començar a buscar  la motxila de la uji amb la vista i trobar-te amb la motxila del portàtil, continuar investigant, fins al final caure en que la motxila la tens en front de casa dins del cotxe…penses tinc que baixar a per ella, però la música t’impedeix ixir en este moment, t’envolta i et fa pensar en una cervesa, en un poc de fum i en un so que ben be no saps d’on ix, però que saps on et du, i si decideixes mesclar extremo en nirvana, ja no vos conte el que pase…

sep Abril 18, 2008

De vegades em pase alguna volada per el cap, em solia posar una temporada pesada repetint fins a la sacietat vull açò vull açò i al final suposo que abatida per el cansament acabava cedint, deixant les coses pasar.

Ultimament no se per quina raó estic recuperant les coses que fa uns anys vaig deixar pendents, primer va ser el piercing i ahir els patins, els crits de ma mare dient-me però a tu no se te’n van eixes idees mai del cap, quina volà t’ha pillat ara…però que voleu que vos diga, encara escolte extremo com fa 14 anys…pq no puc tindre els mateixos somnis i necessitats d’abans…això em fa vore que o be estava molt adelantada per al meu temps, psicològicament parlant, pq encara li trobe sentit a les seves lletres o que la meua vida continue igual que sempre encara no es una “bulería” y encara no li he preguntat a “cap margarita si diu si o no”  o simplement “no es que me emocione otro amanecer”

Qui sap “si yo estoy medio loca también” en ganes de riure en ganes de oblidar les penes, en ganes de caure i alçar-me en un gran somriure en la cara i tornar-hi.

 

PS: sòc un poc extraterrestre

records… Abril 16, 2008

Esta setmana no tinc moltes ganes de gastar, be algo de tecnología si que me compraría però com resulte tant cara doncs m’aguante i m’espere, a vore si un dia d’estos plou gps o ordinadors portàtils per a jubilar este.

He anat a comprar varies coses i al final he acabat amb un llibre no se si la seva lectura serà amena, o si de cas serà un bodrio, però després de molt rebuscar i no trobar res apetecible, m’he guiat per el títol del llibre pot ser perque reflexa com em sent esta setmana…” A orillas del río piedra, me senté y lloré” de Paulo Cohelo ja se que lo millor es fugir de aquest tipus de sentiments, però aunque intente fer-me la dura aquesta setmana ha estat repleta de records, records que t’acompanyen, que et fan recordar a la gent que ja no hi es…i de repent et trobes escoltant que hi ha dèficit, que la política econòmica del govern es un bodrio, que se’n va tot a fer la mà i descobreixes una imatge en la teva ment, que ja no pensaves que la guardaves per allí i a la vegada et trobes trista i somrient, per recordar el passat, per el fet de que ja no recordava pq el 14 d’abril em posava de mala llet, mala llet pq et vaig perdre, mala llet pq no et vaig poder dir adèu. Ha plogut molt (no lo suficient per a impedir el transvassament) però sempre recordaré que pareix que fora ahir quan feiem el cabra en el institut, quan erem innocents. Quan sense voler te’n vas anar després de despedir-te de tothom tenint la ment clara de que ja se t’havia acabat el temps.

I need maldad!!! Abril 15, 2008

Estos dies m’estic donant compte que sòc massa bona persona, no se si te que vore en l’apatía, però al final m’estan treient de polleguera!! (si ja se que no te sentit la primera frase amb la segona)

Però m’estic plantejant moltes coses, quan deixen de demanar-te coses la gent? quan els cobres per les teves gestions. Meu estic plantejant molt seriosament, es molt fàcil dir Laura busca’m açò o allò (ja tan sols falte que me tiren un os via e-mail) i després que! moltes vegades ni les gràcies. Ara resulte que per a “cobrar” el que he pagat jo ni un cèntim mes, tinc q anar a explicar-li la jugada, que collons! jo no tinc que explicar res, lo que vull es cobrar. Ja vaig dir desde un principi quin seria el preu aproximat, el que m’estic tement es que s’haja confós el canvi lliura/euro. Però ara el mal ja està fet.

 

En fi un dos tres y yo me calmaré… a dios pongo por testigo que mai més buscaré res més…

somnis Abril 13, 2008

No se si considerar-me friki, si considerar-me geek o qué!! però esta nit he tingut un somni molt extrany, hi havia una representació teatral per a xiquets i el prota era la rabossa de firefox!!! mmm aquest somni que significarà?

Curiós Abril 12, 2008

Ja fa temps que vaig descobrir les ecoesferes, llavors era molt complicat aconseguir-les i més encara tindre’n una d’elles.

Es curiós que puga haver vida dins d’una esfera, que hi haga dins d’ella un ecosistema autosuficient, en el que no es necesite res més, mentres observes desde fora com segueixen la seva vida en eixe submon uns quants camarons ( i tu pensant i lo bons que estarien a la paella!) el que no tinc clar es que aunque posen que son pacífics, suposo que sempre deu de nàixer algun de rebotat, i si comencen a ixir camarons per tots els llocs i no caben dins de l’esfera!! be la veritat es que la idea de montar l’ecosistema naix de la NASA, amb la finalitat de crear un ecosistema per als llargs viatges espacials.

A vore si em recupere econòmicament, cosa que pose en dubte, tenint en compte que d’aci un més em quede sense feina i em compre una ecosfera

cuna punk??¿¿ Abril 10, 2008

No es que duga una estètica punki, sino que simplement sòc rebelde porque el mundo me ha hecho así…per raons de feina no puc anar vestida com vull o com m’abelliria anar desde fa uns anys, i dins dels standards vaig vestida normaleta sense cridar l’atenció. Be això intente però sempre hi ha algun dia en que t’atrevixes a anar més acord amb el teu estil.

Degut a la meua rebeldía que m’ha acompanyat tota la vida, no cal menysprear-la es una gran companya de viatge, fa anys que pensava en demostrar-la, de traure-la fora de forma visual, ja que en la societat en que vivim moltes vegades ens toca pensar les coses dos voltes i en altres casos oblidar-les per a fugir dels problemes.

Fa un any em vaig fer un piercing en el cartileg  de l’orella, feia un munt d’anys que deia me’n faré un, però davant de l’amenaça de si te fas un piercing no entres en casa, vaig pensar ara o mai.

Ara que estic planejant el viatge a Londres, em cride molt l’atenció per el fet de si dus un piercing “perillós” t’obliguen a llevar-te’l per a poder seguir amb el teu viatge, sincerament jo no crec que em deixen pujar a l’aviò amb el meu piercing, en un principi em vaig posar una punxa menudeta (desde fa anys tenia clar el piercing que volia), després el vaig canviar per un altre més discret, suposo que el fet de que la cicatrització haja sigut un poc costosa i que de tant en tant se me infecte te molt a vore (però ja ho diuen que sarna con gusto no pica) i ara duc un pinxarro del 15! jeje, que realment si que es pot usar com a arma, la veritat es que contrasta bastant amb el meu aspecte, però jo en el fons sòc així, “soy rebelde porque el mundo me ha hecho así”….si que ha canviat la cuna de l’estètica punk. 

 

certo Abril 7, 2008

Avui estava ullejant el taco del calendari i m’he trobat amb aquesta frase tant gran:

 

Se puede confiar en las malas personas, no cambian jamás (de un tal William Faulkner)

Lo bo es pot convertir en roïn però lo roïn en bo, es antinatural. En la natura tan sols pase en algunes coses m’han vingut al cap les panses, el raïm es converteix en les panses. De la resta de coses poques es poden reconvertir.

 

La confiança no es trobe aparellada amb LA MALDAT O LA BONDAT de les persones, simplement jo crec que es un efecte químic, es algo que es percebeix amb la presència d’un altra persona, l’aura que ens envolte, hi ha gent que no es capaç de distinguir-la i d’altra que de seguida la note.

Efectes especials, no gràcies Abril 6, 2008

Estava jo tan tranquila sopant i tenia un poc de fred per el que he pres la decisió d’enxufar el calefactor, com les regletes del menjador estan repletes i no tenia ganes de desenxufar res, l’he enxufat en un enchufe extensible que tenim, al cap de uns segons, s’ha fet la foscor i per darrere del sofà s’asomaven unes flames, si com ho sentiu, s’estava cremant la funda del sofà, he sabut reaccionar prompte i tan sols s’ha chamuscat un poquet, però si en ves d’estar aci aseguda, me n’haguera anat a deixar el plat en la cuina, que haguera passat, quan he vist les flames he pensat intenta apagar-ho!!! el tens que apagar! no sabia com reaccionaría davant d’una situació com aquesta i la veritat es que encara he sabut reaccionar.

Ara tinc un esglai dins de mi que no veas, vaig a vore si me sereno un poquet.

Pq estes coses sempre pasen quan estàs asoles en casa?