Avui he vist una peazo rata, i no era la teva no!! esta ha sigut la frase que m’ha vingut al cap després de que se’m pasara el shock.
Pujava ofegada per les escales del curro, per a variar, quan m’he despertat de repent, no podia ser possible lo que estava veient, una rata marrona, de pam i mig sense contar la cua clar, he esperat a que es posara en un racó i he passat correguent.
Quan he arribat a l’oficina, he sentit el rebombori que hi feia la gent.
En fi que comence be la setmana 
Quin asquitirríiiiin!!!
I què has fet? Has xillat?
I què ha sigut de la rata? L¡heu adoptat, se n’ha anat, algú l’ha matat?
aiiii quin ascrúpooooooooool!
Estaba esperando a que escribieras otra entrada para saludar, que las ratas me dan mucho asquito, pero nada… fillaaaa!!!
besotones!