Ahir vaig estar arrebuscant per el baúl la tarrina dels records…i on solen estar les coses que busques…si ahi, on esteu pensant, en el penúltim cd, ni en el primer ni en el últim, menys mal que la tarrina tan sols era de 25 
després de pegar una ullada per els cd’s vaig trobar coses que no se ni per a que les vaig guardar, i musica, molta musica, i be no em vaig poder estar de rescatar a Green Day, ahi es on va començar tot, en Green Day i en Offspring, encara recorde com si fora ahir quan li vaig demanar a mun cosí (si el del bafle, història que ja contaré amb més calma un altre dia) que me gravara la cinta, quina cara A i quina cara B mes bones. Suposo que la musica te marque la vida…
Comentarios recientes
 | Laura en Glo |
 | Manolo en Glo |
| Laura en trucos de magia |
| Manolo en trucos de magia |
| Laura en trucos de magia |
Categoría Nube
Archivos
- Abril de 2009
- Marzo de 2009
- Febrero de 2009
- Diciembre de 2008
- Noviembre de 2008
- Octubre de 2008
- Septiembre de 2008
- Agosto de 2008
- Julio de 2008
- Junio de 2008
- Mayo de 2008
- Abril de 2008
- Marzo de 2008
- Enero de 2008
- Diciembre de 2007
- Noviembre de 2007
- Octubre de 2007
- Septiembre de 2007
- Agosto de 2007
- Julio de 2007
- Junio de 2007
- Mayo de 2007
- Abril de 2007
- Marzo de 2007
- Febrero de 2007
- Enero de 2007
yo tb empecé con Green Day, algo de Offspring, porque nunca han sido de mis favoritos, continúe con Rancid y aumentó mi pasión por el Ska, que siempre había tenido gracias a Madness… de español, poco. Como siempre me han dicho: he sido muy americana!!!
No diu res al meu favor que el primer grup musical que recordi sigui la decad prodigiosa, oi?
Home, si ho vas triar tu lliurement, doncs la veritat es que no diu res de bo al teu favor jeje
Açò em recorda q el wordpress encara no ha sofrit el canvi horari, uff com coste vindre a la feina per els matins, si ja costava abans…
mmm sobre gustos no hay nada escrito… jejeje
y todos tenemos algún gusto musical inconfesable jeejeje
y si no, mira el anuncio del coche de locomía… ejeje
Mm que la cançò d’un anunci et faça fer el “molinillo” en els braços per damunt del cap no vol dir que t’agradi jeje
Jo reconec q m’agrade la de Vivir asi es morir d’amor d’en Camilo Sesto
mmm pos jo no balle res q no m’agradi (bé, a no ser que m’obliden els amics pq no quadre en les discos, raó per la qual les evite)…
t’estic veient, jejej ballant com una boja a locomía o al sesto jejeejeje
mmmm a vore el meu pecat musical… mmm l’acabe de trobar: Baccara, yes sir, I can boogie!!! ejejej
pues pues… pues jo tinc tota classe d’aberracions musicals en mi haber… per exemple… new kids on the block, spice girls, …
todos tenemos un pasado oculto…
però d’ahi a locomia hi ha un pas jajaja!!!
vinga, conta lo de ton cosí i el bafle que és gracioset… encara està alli sentadet o va caure de morros?
jA fa temps que està a BOCATERROSa, jeje el dia que va caure ja no va haver qui el alçara d’allà baix, es que ja saps que ma mare es d’extrems…
Doncs resulte, que ma mare a mun cosí el tenia en un pedestal com un santet, el seu fullolet, pobreet… i un dia no recorde a santo de que estavem parlant d’ell i va i rispeta va estar molt encertada, resulte que vaig dir ma mare el te allà dalt, i vaig assenyalar el bafle del bar, i em va dir on? damunt del baffle? total que després de imaginar-me’l allà dalt em va agafar un atac de risa, en les seues potetes penjant…jis jis…la culpa la te ma tia que encara el malcria jeje
juaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
és que va ser genial…
jisjis