De vegades ens pasen coses, que no sabem d’on venen ni on van, a mi em va passar algo molt extrany ahir, anava per el poble (maleïnt a ma mare, tenia ganes de tornar a casa de deixar la meua ment en blanc) de repent el vaig vore, em pareixia increible, pareixia que estiguera caminant en un somni, va pasar per el meu costat un xic igual que Natxo, en el seu monyo mig acaragolat i en els seus ullets brillants…vaig prèmer fort els ulls, pensant ho has imaginat, els vaig obrir i estava passant per el meu davant…em vaig anar a casa pensativa…
Este matí mentre em preparava per anar a Castelló per anar a fer l’exàmen, he trobat el nexe de tot això, fa 4 anys Natxo em va acompanyar a examinar-me, es va llevar prompte i va vindre a recollir-me, si no haguera vingut probablement, m’haguera rajat no haguera anat, no tenia confiança en mi mateixa, i ell en canvi en mi va confiar, aquella vegada no em va anar gens malament la cosa un 8,5, em va acompanyar fins a l’eixida per a donar-me suport, aquesta vegada he fet el viatge tota sola, però se, que m’estava esperant… A vore si aquesta vegada també va bé la cosa 
pero què… què fort!!
pero suposo que estes coses tenen sentit per qui les viu…
ais.
jo crec q més q inconexos, són molt conexos… com si sapigueren que els necessites i volguren estar-hi
Sort ^_^