Estos dies no se que em pasa, estic intentant recordar, cada volta tinc pitjor la memòria, ara ja no es res com abans…l’altre dia deambulant per la red vaig cercar la hormiga atómica, tinc una vaga sombra de que ho mirava de ben xicoteta. I veus això i mires els dibus que tiren ara per la tele…i han canviat molt els valors. Suposo que no ens aniria malament avui en dia la figura de la formiga atomica. CONTRA EL MAL! LA HORMIGAAA ATÓMICAAAA… eixe ser rexiquitiriquiu que podia en tot.
Acabe de trobar el partit polític al que m’agradaria donar-li el meu vot en les próximes eleccions, llàstima que aci on estic empadronada tan sols puga votar al blanc o al negre, no hi ha gris 
El Partido Pirata com dirien a Humor Amarillo, venga pirataz al turrón!!!
Ultimament la meua feina es un poc monotona, que si fer les declaracions (que gracies a deu demà ja estem a 31 per fi!!!) i anant passant la comptabilitat anant de oca a oca (de poble a poble) per a poder tancar l’exercici, si ja se que es tard, però l’adm.publica funcione així de mal.
L’altre dia en una de les meues “classes mestres” no se pq diantres tinc que saber com se fa tot i explicar-ho a la resta, vaig cabilar una cosa, canalitzar la meua ira, mentre vaig fent, i se me va ocurrir probar, que pasava si posava PUTA de tercer en la comptabilitat… jo crec que es un fallo del sistema (aunque no penso dir res al respecte, i callaré com un puta jeje) i tachan! allí apareix el nom dels meus capos.
Com diria la tia de mun pare, quan fa molts anys li van oferir anar a limpiar allí, que que es pensaven, que ella es negava a anar a limpiar a una casa de putes.
Yo solo se que no se nada 
Avui tenim al gosset de heidi pululant per aci fora, no se veu res mes enllà de la casa d’enfront. Pareix que estiga sumergida en un gran núvol de fum, jeje estic per ixir per la porta i que parega lo de lluvia de estrellas jeje.
Pareix que el mon s’haja parat mentre jo em moc en va.
Este matí llegint la prensa electrónica m’he trobat en la següent noticia, s’ha mort el compositor de la cançò de la abeja maya, si voleu que vos diga la veritat, no sabia qui era eixe tipet, ni tan siquiera sabia si estava viu o mort… però pregunteu-vos que haguerem fet sense la cançò de la abeja maya…
En un país MULTICOLORRRRRRRR….NACIÓ UNA ABEJA BAJO EL SOOOLL…
Y A LA PEQUEÑA ABEJA LE LLAMARON MAYAAAAAAAAAA….jeje, res que la feina m’afecte massa a les neurones, tindré que mirar lo de deixar-la
Diuen que els gossos es pareixen als amos, podriem dir que Lola es tant maladolenta com jo 
aficionada a la informàtica, sempre vol posar el morro davant del portàtil a vore que em duc entre mans…(be jo suposo que vol que li faça cas a ella i passi del ordinador jeje, però sempre em fa alguna gracieta) este divendres estava un poc rebotada, estava jo tan tranquila en el sofà quan de repent va aparèixer ella, em va desactivar la wifi en la seva poteta i va estar dormint una bona estona en una orella damunt del portátil, deguera notar la calentoreta, però quan em van passar la càmara de fotos es va rebotar i ja no va haver manera.
Ahir per la nit vaig anar a “todo bien glacias” alias Chino Pekin a buscar un parell d’ensaladetes per a sopar, pq ultimament els de telepage s’enradereixen un poc, i per anar a fer boca, no està mal. La veritat es que son tot un cas, crides per telefon i li dius vull dos ensalades, i et diuen en 2 minuts estan. Com que en dos minuts estan! dos minuts es lo q me costa a mi anar i obrir la nevera.
Vaig anar a recollir-les i feia un fred de mil dimonis i mentres li pagava se m’ocurreix parlar del temps, fa molt de fred avui, i “todo bien glacias” l’ama del local, em diu todo bien glacias, i jo pensant com que tot be, si fa un fred de mil dimonis!! ahir vaig descobrir que està millorant la dona, ademes de saber dir el nom dels plats i lo que val, sap dir hasta HASTA LUEGO! si voleu que vos diga la veritat vaig trobar a faltar el todo bien glacias de la despedida 
Usease lo que està de moda…avui m’he donat compte de que no estic al dia…em vaig passar el divendres mitja hora llevant-li la neu al cotxe i va i pujant avui cap a Morella em dono compte de que lo que està de moda, es dur un “muñeco de nieve” en braçets inclosos en el capò del cotxe…cony a mi el divendres no em va passar per el cap. Volia deixar la neu del techo del cotxe, mes que res per a no estar tanta estona llevant-la, i pq li donava un aspecte punky, però després vaig pensar…millor la lleves no siga que en una curva caiga i faça resbalar a un altre cotxe…jo no se si el cotxe dels domingueros esta fet d’un altra pasta o que…he vist cotxes aparcats dins de entradors ple de neu, per a mi que encara deuen de estar allí intentant traure el cotxe… he vist troços de neu caure, q m’ha tocat esquivar, i per a que no dir-ho me “cagat” un poquet en els domingueros, per l’emboç que han fet a l’entrada del poble, tu vas a valencia veus algo que te interese frenes en sec, i tot apanyat, i si no deixes passar a ningú doncs no passe res home…en fi, el próxim día em prepararé boles de neu per a tirar-li-les a tots els q facin l’animal jeje. On deuen d’estar els de tràfic…
Ais que feliços que erem en l’epoca de copito de nieve, llavors tan sols sabiem que hi havia un animal que era molt perillós l’orca Ul·lisses i que en copito de nieve, era el mas mejor del mon. Encara no coneixiem a en Bush, que ha superat a la pobra Ul·lisses, ni a en Leo Bassi que si fa no fa, pot competir amb en copito (per lo guarrete que es). Be ara em direu que vatros coneixeu a algú que el supere, jo no ho dubte
Els floquets de neu poden arribar a ser molt guarretes….
no vull mirar arrere, no vull girar el cap, i vore com encara està nevant…crec que sería la meua pitjor agonia, posarme dins d’una capsa de cristall i vore per tots els costats com està nevant, a mi em falta l’aire, m’agobio em dona la sensació de que no puc respirar, ja se que no te sentit, perquè a tot cas, lo màxim que em pot passar es que em tragui un troç de neu o m’entri un troç dins de l’ull (que no veas com cou) però vore com cau la neu, com cauen eixes petites plomes…em produeix claustrofobia, ea…soc aixina de rara. Aguantaría com una jabata en l’escena d’indiana jones dins del clavegueram (la de les rates) i en canvi moriria ofegada dins d’una capsa de cristall veent nevar.
 | Laura en Glo |
 | Manolo en Glo |
| Laura en trucos de magia |
| Manolo en trucos de magia |
| Laura en trucos de magia |
